Valoració-relat de la Primera Germinació
Amb la força històrica que acompanya un Primer de maig, poc després de l’apagada elèctrica massiva a la península Ibèrica i altres territoris del sud d'Europa, i just abans del sabotatge que paralitzava les línies de l’AVE, ens revoltàvem els 2, 3 i 4 de maig a Mont-roig del Camp, Tarragona, Catalunya, Països Catalans.
Engegàvem una dinàmica de lluita en suport al conflicte en curs del col·lectiu “Salvem Mont-roig”. La brega és contra el projecte de Lotte Energy, una fàbrica química de làmines de coure per a les bateries dels cotxes elèctrics junt amb un parc fotovoltaic de 90 hectàrees. L’elecció d’aquesta primera germinació no ha estat exempta de polèmica. En un context de petrocapitalisme, no és contraproduent atacar a les infraestructures que limiten la producció de carboni? L’objectiu era posar damunt la taula la crítica a un model de transició ecosocial capitalista que es manté en una mateixa lògica extractivista i productivista. Canviar la manera d’emmagatzemar energia sense repensar el conjunt social, econòmic i polític és un exercici de maquillatge verd que manté la societat del consum i l’espoli del sud global.
A més, el Camp de Tarragona és una “zona de sacrifici”, una zona especialment afectada a causa de la concentració d’indústries com la nuclear, la química i la turística que condemna al territori a ser un abocador de nocivitats, que ja són la normalitat de la població que l'habita. El projecte provoca un rebuig important del camperolat, ja que ha de consumir el doble d'aigua, espoliada de l'Ebre amb el transvasament, que el municipi sencer, mentre que habitants i pagesia han estat sotmesos a restriccions en els últims anys. La qüestió de l'artificialització de les terres agrícoles, sigui amb macroplantes industrials o macroprojectes fotovoltaics, tot en el sòl viu, en terra fèrtil que deixarà de ser-ho per estar en mans privades i interessos del mercat.
Des de l’alba del divendres, un centenar de persones es reunien discretament per alçar tota la infraestructura que sostindria la germinació. En terrenys cedits per veïnades opositores al projecte, enmig d’un camp llaurat entre oliveres i marges de pedra seca, germinava un campament, filat per la rebel·lió i la convivència. Els equips de treball es posen en marxa, les eines passen de mà en mà i la màgia de l'autogestió opera. En poques hores i malgrat la pluja, un camp –de pedra– es transforma en un espai acollidor per als centenars de persones que es preveuen. Cuina, acollida, espai canalla, sistema d’electricitat i aigua, taller, vàters secs, àgora de lluites, espai artístic, de discussió i cura, carpa de circ per als actes centrals... La logística de la dissidència estava llesta. Al capvespre, una cercavila que parteix del poble s’uneix al campament entre banderes improvisades amb canyes i crits de “Terra i llibertat!”. Es comparteix un àpat previst per a la meitat de gent assistent, dient que és un bon senyal que ens quedem amb una mica de fam aquesta nit.
El dissabte, després d’un berenar reconstituent, no s'aturava l'arribada de gent al campament. Una taula rodona –i diverses taules col·laboratives– sobre defensar la terra per defensar la Terra esmolava el debat sobre la composició, les zones de sacrifici i el paper de la pagesia en les lluites del territori. Un mapa i una àgora de lluites ens posaven al corrent de les resistències en marxa. Mentrestant, a l’espai artístic s’estampaven cartells i banderes, i es confeccionaven màscares animistes, la canalla, amb les cares pintades, gaudien d’un contacontes sobre la Lotte. Ben dinat, amb els nirvis a la panxa, Alerta Solidària difonia consells contra la repressió. A la tarda, entre mirades d’expectació i complicitat, es posaven en marxa quatre columnes: els elefants, encapçalats per una trentena de tractors d'Unió de Pagesos i Revolta Pagesa junt amb bicicletes i vianants tallaven les carreteres amb una marxa lenta; les orenetes, quedaven sostenint la vida al campament amb gimcanes i preparant el sopar; les llebres al davant seguides per conills –i conillets!– creuen amb bon ritme, de mobilitat i musical, els 5 km que separaven el campament dels terrenys de la Lotte.
Contra tota expectativa –per ordres superiors, perquè érem moltes o per la dificultat de barrar-nos el pas enmig del pinar– la policia decideix quedar-se lluny. És, doncs, sense dificultats, que la multitud entusiasmada envaeix el terreny amenaçat. Un grapat de gent fa una cadena humana per portar pneumàtics a l’entrada i construir-hi una barricada. Altres escalen i decoren torres i edificis abandonats amb pancartes, murals i dibuixos. El gruix de les columnes s’activen per sembrar i regar oliveres i plantes aromàtiques. Entre capells de palla, màscares, eines i garrafes portades per gent de totes les edats, l’aridesa del sòl no resisteix l’ímpetu col·lectiu. El retorn al campament es fa en una mescla d’eufòria i debats sobre les pròximes mobilitzacions i perspectives d’aquesta dinàmica. Els excel·lents concerts acaben de remenar els cors i els cossos i la nit conclou en una alegre i caòtica comunió al so d'artistes compromeses amb la lluita pel futur des de la defensa de la terra.
La matinada del dissabte al diumenge ens va deixar un regal per a les plantes que havíem sembrat: la pluja. El diumenge al matí els debats o tallers sobre les lluites locals, la qüestió de l’aigua, les formes d’acció jurídica o els imaginaris de futurs desitjables es desenvolupen en paral·lel. També companyes d'Abya Yala compartiren les seves lluites i horitzons. Després del dinar, es forma un gran cercle i cadascú pren una pedra sobre una construcció que simbolitza les Revoltes de la terra i el compromís de retrobar-se i portar aquestes pedres per continuar confrontant i construint. Diverses companyes tenen la llàgrima a l'ull i es feliciten per l'eclosió d'un moviment així: «Quan es lluita des de fa anys, que de vegades es té la sensació de no guanyar gaire, hom acaba per tenir la impressió de fer de l'activisme un deure, sentir una dinàmica tan naixent m'ha carregat les bateries per mesos!»
Això ha estat un primer assaig, un entrenament de força, resistència i imaginació. Un assaig que pretén incorporar qüestions a millorar, per continuar esmolant. Fem un convit a recollir valoracions de totes aquelles que ho vau viure de prop o d’enfora. A partir d’aquesta germinació que ja ha arrelat, Revoltes de la Terra vol anar per sota, requereix paciència, el repte és anar més enllà, més al fons. Volem transformar la forma de lluitar.
Agraïm de tot cor a cadascuna que va posar el seu cos i esperit per a sostenir i engrescar la germinació.
La terra en revolta deixa a Mont-roig del Camp la seva llavor. Després d'un cap de setmana de comunió on vam fer néixer plegades una nova dinàmica de lluita, sabedors de portar una energia renovada per continuar organitzant la defensa de les terres i de l'aigua, tornar al ritme habitual s'ha fet estrany.
Revoltes de la terra i la primera germinació som totes i cadascuna que hem posat el cos, que hem caminat entre la farigola, que hem menjat a Mont-roig o que, en definitiva, ens fem nostra la lluita. Volem escoltar com ho heu viscut, quines reflexions i impressions heu fet, escriviu al correu per poder estendre totes les veus.
Amb la il·lusió de qui veu sortir el sol en començar un nou dia és l'hora de regar aquesta llavor de lluita, futur i llibertat per a la nostra terra i les nostres vides. De posar en pràctica una nova manera de fer a través de l'habitar, l'esmolar i el confrontar, per a quan vingui una altra revolta, veure la terra florir.
Ens germinem aviat! Visca la terra en revolta!