MICELI

El miceli creix per sota terra, invisible als ulls humans, perceptible a totes les formes de vida arrelades al territori. El miceli creix quan la terra és humida, estenent les seves hifes, generant i connectant nous nòduls, descomponent matèria orgànica i alliberant enzimes, absorbint nutrients i estenent la xarxa.

El miceli primari es forma a través d’una espora. Quan dos micelis primaris compatibles s’uneixen formen un miceli secundari i aquest és el que pot fructificar. Quan és el moment oportú, quan es donen les condicions de temperatura i humitat, la unió de dos micelis fa germinar un bolet. Un element bell, visible i efímer. La floració mostra l’existència del miceli als que encara no el coneixien, als que no l’havien percebut. Alhora la floració escampa espores, com més vent fa, més lluny poden anar, generant nous micelis primaris. Les espores també arriben a altres territoris, nous marges, i nous boscos amb els boletaires que els cullen i els duen al seu cistell.

El miceli té una funció fonamental de connectar totes les espècies arrelades del bosc. La xarxa de hifes del miceli omple el subsòl i recorre kilòmetres sent una xarxa de comunicació amb les altres formes de vida. Connecta zones diferents d’un bosc, permetent que aquestes estiguin comunicades, permetent també que l’experiència dels individus més vells i savis pugui ser compartida, que la informació de les arrels més profundes i de les branques més altes arribi a la resta. El miceli connecta les formes de vida arrelades per fomentar la vida, per estendre i preservar el bosc, establint alhora diferents relacions de simbiosi amb diferents formes de vida.

El miceli de revoltes ha seguit creixent per sota durant els darrers mesos, composant des de la descomposició de l’experiència, dels processos i resultats d’altres lluites, connectant persones i territoris i trobant-se amb altres micelis de defensa del territori per fer possible noves germinacions. Encara és un miceli petit, encara no ha establert les sinergies que somia amb altres lluites, encara queda molt bosc per estendre’s, altres micelis amb qui hibridar-se i molta destrucció per descompondre.

Després d’aquest mesos prioritzant estendre’s, ara el miceli posa el seu focus en preparar una nova germinació, un moment bell, visible i efímer, un moment carregat d’espores per sembrar arreu.

Estiguem atentes, arrelem al territori, esdevinguem miceli.

Ens germinem aviat! Visca la terra en revolta!