Un verí recorre les venes obertes del planeta: un sistema que atempta contra la vida en totes les seves formes, basat en la violència i la dominació, en el creixement infinit i l’enriquiment de les elits en comptes de la cooperació i la satisfacció de les necessitats col·lectives.

Aquestes dinàmiques d’enverinament d’abast global es materialitzen en llocs concrets, amb noms i cognoms i històries palpables. Zones de sacrifici on la destrucció és acceptable, i en les quals els beneficis circulen cap a fora i, per altra banda, la clausura dels horitzons alternatius ho fa cap a dins. Les conques del riu Llobregat i el Cardener i les comarques que l’envolten són alguns d’aquests llocs. La mineria industrial a Sallent i Súria, controlada per l’empresa sionista ICL, no és una anomalia local. És una expressió concentrada del metabolisme capitalista: extracció intensiva, beneficis privats, danys socialitzats, runams salins que arriben al riu i el salinitzen, degradació dels sòls, artificialització de l’agricultura, economia de guerra, terrorisme patronal, sinistralitat i xantatge laboral, riscos per a la salut, paisatge hipotecat i una dependència econòmica curosament construïda. Històricament, la comunitat habitant del Bages s’ha organitzat per confrontar la contradicció d’un sistema que ens fa ser víctimes i ostatges d’un mode de vida concret. Una forma de vida que converteix la destrucció en condició de supervivència. A través de la lluita sindical, l’organització local, la investigació, la mobilització o la denúncia jurídica s’ha intentat posar fre a la condemna col·lectiva que imposa ICL amb la complicitat de l’Estat espanyol i la Generalitat. No obstant això, el verí segueix penetrant el territori i les vides que l’habiten amenaçant la seva pervivència.

Per no deixar-nos endur per aquest corrent metzinós, caldrà actuar en varis vessants: interrompre el curs dels fluxos, formar afluents, construir bastides que ens defensin i séquies que ens nodreixin, transitar els meandres, tolls, barrancs i gorgs, drenar el cabal… Amb tot, caldrà desbordar els canals per obrir nous dolls que inundin el desert virulent al qual ens volen abocar. Per aturar aquest procés d’enverinament del riu, la muntanya, la feina i la vida, al Bages i a Palestina, proposem un camí d’acció col·lectiva amb els següents objectius:

1-Fem fora ICL

Des de la seva arribada als Països Catalans ICL ha reproduït i agreujat la contaminació de les conques del Llobregat i el Cardener. Ha desatès les denúncies dels col·lectius ecologistes. Així mateix, ha utilitzat el poder corporatiu i el xantatge laboral per aconseguir avals polítics per saltar-se legislacions ambientals i sentències judicials.

ICL continua amuntegant residus salins i contaminant el territori, mentre amb la política de subcontractacions i primes de productivitat fomenta la precarietat i la sinistralitat.

Hem de ser conscients que mentre li sigui rendible l’explotació minera desatendrà tant com pugui la cura de l’ecosistema. Quan deixi de proporcionar-li beneficis, marxarà i ens deixarà tots els residus acumulats durant dècades. No és un actor fiable per a desenvolupar una solució al dany mediambiental.

La denúncia a l’activitat d’ICL ens uneix amb Palestina. De la mateixa manera que contamina el Riu Llobregat, la seva activitat contamina el Mar Mort. A Palestina, la seva activitat extractivista malmet i s’apropia dels recursos dels territoris ocupats, vulnerant també les legislacions internacionals.

Des de Palestina ens arriba la crida internacional al Boicot, les Desinversions i les Sancions (BDS) contra l’Estat d’Israel fins que aquest acabi amb l’ocupació militar, desmantelli el règim d’apartheid i permeti el retorn dels refugiats i refugiades palestines. I ens fem nostra la crida per denunciar i boicotejar ICL com a empresa israeliana de valors sionistes, que col·labora amb les operacions de genocidi de l’exèrcit israelià i que enforteix l’economia de guerra d’aquest estat. El boicot és una eina vàlida i legítima per no col·laborar i fer pressió davant d’aquelles empreses, governs i estats que duen a terme ocupacions militars, genocidis i ecocidis. Funciona com a complement de les lluites globals. Des de la lluita contra el règim d’Apartheid a Sud- àfrica fins a les múltiples campanyes contra multinacionals en àmbits laborals, socials, antiimperialistes i mediambientals. És per tot això que la primera exigència és fer fora a ICL.

2-Aturem el desastre

Aturar el desastre per aturar la dependència econòmica d’una activitat que destrueix la terra i enverina el riu és un requisit per a poder recuperar un territori i una comunitat viva. Des que va començar l’extracció, els runams salins no han parat de créixer malgrat les conseqüències en l’hàbitat i els habitants, les sentències judicials i les mesures pal·liatives. En el context de crisi civilitzatòria que ens trobem no podem continuar destruint l’ecosistema.

Aquestes muntanyes blanques emmetzinen el riu, els aqüífers i els ecosistemes durant milers d’anys si no les desmantellem i fem el possible perquè parin de créixer. El riu Llobregat és l’hàbitat d’incomptables espècies, aqüífers i ecosistemes, i l’estem intoxicant. Aquest riu travessa moltes comarques, rega moltes lleres i nodreix molts individus. Per aquests motius, hem de parlar d’un problema de país, no només d’una comarca en concret.

L’empresa israeliana ha deixat un rastre catastròfic durant anys: un barri sencer de Sallent esfondrat i 800 persones desallotjades de casa seva, pagesia afectada per l’enverinament del sòl, morts a les mines… Tot això, amb la complicitat i ajuda de l’Estat Espanyol, la Generalitat i els ajuntaments, que han anat legitimant l’acció de l’empresa. Fins i tot invertint diners públics, per afavorir els beneficis privats de l’empresa ignorant el desastre. És més que evident que per a empreses com ICL, el capital passa per davant de la vida en totes les seves expressions. No només hem normalitzat que no puguem beure l’aigua dels rius per la contaminació. També hem normalitzat que deu anys després de la sentència judicial pel runam de Sallent, l’empresa no només no està desmantellant el runam sinó que segueix fent-lo créixer. Hem de garantir que la contaminació s’atura, sense malbaratar més aigua, ni tampoc deixar al carrer la plantilla de treballadors. No ens resignem a pensar que les generacions futures continuaran augmentant el runam sense saber com és el paisatge que hi ha al darrere, ni tampoc al fet que hagin de treballar destruint encara més el seu propi futur.

3-Regenerem i habitem el territori

Els actors responsables de la devastació territorial (ICL, Generalitat i Estat espanyol) hauran de posar tots els recursos necessaris per impulsar processos de regeneració definits per tots els actors afectats (plantilles, veïnat i pagesia). Aquests hauran de refer els vincles comunitaris i amb el territori, i que garanteixin vides dignes i un futur sense amenaces. És la nostra tasca garantir que ho facin. No ens hauríem de veure atrapats fent feines que ens destrossen el territori. Alhora, hi ha molta feina en revertir el desastre, gestionar els residus i regenerar el territori. La nostra proposta és que el treball es reenfoqui cap aquesta regeneració, en comptes de continuar fent més gran el desastre.

Amb aquest context convidem a tots els actors a pensar quina comarca volem. Ja n’hi ha prou. Comença un procés d’anys per rehabitar la comarca. No ens convoquem només a un cap de setmana d’acció, ens convoquem a iniciar un procés sense retorn per acabar amb aquest sistema ecocida i poder garantir una vida digna per tothom. On decidir què necessitem i com ho ho aconseguim habitant el Bages.

Habitar no es redueix a ocupar un espai físic: suposa cuidar un entorn, comprendre’l, transformar-lo, dotar-lo de sentit, fer- se’n part. Una forma de ser i estar en un lloc que prioritza la salut col·lectiva entre les habitants i l’hàbitat. Per nosaltres la forma de poder garantir vides dignes per tothom és regenerant l’ecosistema i regenerant la comunitat. La forma de tenir un futur que valgui la pena viure és entendre’ns que som part del territori. I que en som un ésser més.

Davant el mandat de la impotència “la vida és així”, el que proposem és modificar les condicions sota les quals el conflicte té lloc. Assumir amb alegria i determinació un compromís de retirada que afirma pràctiques creatives des de l’abundància de possibilitats, en comptes d’afrontar el problema des de la carència havent de triar solucions preestablertes sota mecanismes imposats i falses condicions com “sense la mina no hi ha futur”, “mina sí, mina no”. Assumir aquesta resposta significa impugnar l’obscenitat, organitzar-ne la sortida, exigir responsabilitats, reapropiar-nos del temps, preparar la regeneració i reorientar el treball cap al sosteniment de la vida.

Volem viure sense haver de destruir la vida per a fer-la possible. No perdre la vida intentant guanyar-la. Això no és una utopia: és l’únic realisme possible.

Som el riu que es revolta!